Plató va representar el trànsit de l'ànima del món sensible al de les Idees immutables i eternes amb la imatge d'una caverna, on, segons explica a la República, hi ha empresonats uns homes que només veuen ombres de la Realitat ideal i lluminosa de l'exterior. A aquesta dimensió superior és possible ascendir-hi quan, amb la pràctica de la filosofia, s'aconsegueix deixar enrere el llast de la matèria. Seduïts per aquesta imatge, molts artistes i escriptors l'han adaptat al llarg del temps a sensibilitats diverses, fins al punt de crear una autèntica tradició. El present volum fa un recorregut per obres d'autors contemporanis que tracten sobre aquest tema —des de Josep Palau i Fabre i Rodolf Sirera fins a José Saramago, Oscar Wilde, Alberto Moravia, Luis Cernuda i Eugene O'Neill, entre altres— i mostra com en el cinema, l'art de les imatges en moviment, es poden establir paral·lelismes clars i molt suggeridors amb la cèlebre caverna platònica.