Durant aquestes festes es senten molt paraules com: la meva família, la meva casa, els meus desitjos, els meus amics... no en el sentit de propietat sinó d’acolliment, de repòs, de gaudir dels petits moments de felicitat que tots busquem.
Entrar a casa és sempre deixar fora totes les màscares socials, mostrar-te tal i com ets -amb virtuts i defectes-, vulnerable... amb les
persones que més estimes. Perquè saps que no s’aprofitaran ni et menystindran.
Això és casa i és família, la resta són simples miralls trencats del que hauria de ser.
La força d’una família -sigui de sang, sigui d’amistat- està en la lleialtat mútua. En saber mantenir l’equilibri entre el conjunt i la individualitat, respectant les decisions
personals i fent projectes conjunts.
Amb el Nadal passa el mateix. No hauria de ser una festa purament comercial, sinó un espai per recordar als qui ja no hi son, la sort d’estar junts i pensar en l’altre tan sols uns minuts i saber quin detall el pot fer feliç... el regal no és l’objecte, és el pensament i la il·lusió al donar-lo.
Valorem-ho!
segueix llegint...