Totes les cultures i civilitzacions han donat resposta a la dimensió transcendent humana amb els seus déus i la seva religiositat. La nostra, amb el progrés, ja no en necessita? O el nostre déu és el tenir i els avenços científics-tecnològics? Si ens aturem, respirem fons, contemplem tot tenint cura de la nostra interioritat, copsarem la nostra dimensió espiritual, ens n’adonarem que hi ha d’haver un més enllà. Si estem oberts a la proposta cristiana, podem compartir celebracions comunitàries i el missatge d’amor de Jesús de Natzaret, trobarem un major sentit a les nostres vides i la forma de construir un món més just.
Juanjo Fernández, amb uns dibuixos amables, amb uns esquemes i textos senzills alhora que profunds, ens apropa a la proposta cristiana. Resulta que, a més de la nostra consciència ecològica, dels nostres sentiments nacionals, de la sensibilitat per l’altre i les relacions, té sentit descobrir i viure la fe. L’esplai, l’escoltisme, les colònies i els grups d’infants i joves en són espais privi-legiats. Endinsem-nos-hi!