En el transcurs dels últims seixanta o setanta anys s?ha produït un gir copernicà en el si de les nostres cultures: el Déu «oficial» s?ha convertit en un Déu estrany, aliè, distant i, per molts, fins i tot inexistent, com si es tractés del deus otiosus d?algunes tradicions africanes.
¿Significa això que Déu ha deixat de tenir presència i eficàcia en la vida privada i pública de les persones al marge de les qualificacions que sovint, com gegantines lloses insuportables, s?han carregat sobre Ell, i que ja no suscita l?interès de les societats del segle XXI?
Lluís Duch s?enfronta en aquest llibre a l?exili de Déu de les nostres societats contemporànies conscient de l?egocentrisme o la ingenuïtat que suposa el fet de creure que Déu només es fa present, actua i es mostra com a salvador amb el concurs dels explícits legalment i culturalment sancionats de la nostra religió i dels nostres codis.
