Aquest llibre és el vuitè de la col·lecció de deu volums sobre el pensament cristià; és el darrer que s'edita, perquè anteriorment ja s'havien publicat els dos darrers. El llibre presenta l'evolució d'aquest pensament en el període que l'autor anomena l'era de la restauració i, després d'analitzar el fenomen polític de la restauració i el seu rerefons ideològic, centra l'atenció en l'actuació restauracionista dels papes Gregori XVI i Pius IX --posant l'èmfasi en la lletra i l'esperit del Concili I del Vaticà-- i en l'ombra allargada d'aquesta operació, que arriba al pontificat de sant Pius X en l'afer del modernisme teològic. En aquest context, el pensament cristià deixarà definitivament de ser únic i hi haurà cristians que assajaran a pensar en cristià pel seu compte. El llibre conté una referència molt explícita al "pecat de l'Església".
