“Avui en dia el diàleg no és un luxe o una qüestió secundària. La ubiqüitat de la ciència i de la tecnologia modernes, dels mercats mundials, de les organitzacions internacionals, així com les innombrables migracions de treballadors i la fugida de milions de refugiats, per no parlar dels turistes, fan que la trobada de les cultures i religions sigui inevitable i alhora indispensable”. Amb aquestes paraules, Raimon Panikkar expressa una de les idees centrals d’aquesta obra. L’individualisme modern que, sobretot a Occident, s’ha anat filtrant a la consciència humana, ara està deixant espai a una filosofia dialògica. L’home no és un individu, sinó una persona, un conjunt de relacions, les quals requereixen el diàleg. Sense aquest diàleg, l’home no pot aconseguir una humanitat plena.