La malaltia de la covid-19 ha sacsejat el nostre planeta durant els tres darrers anys. Anteriorment, moltes altres epidèmies i algunes pandèmies havien causat en el seu context històric un impacte social i personal molt alt, amb els canvis consegüents en els diferents àmbits de la societat. Tan-mateix, podem dir que les transformacions provocades per la covid-19 han estat més ràpides i evidents, entre altres motius, per la facilitat de moviment dels individus i per l’existència d’Internet, que possibilita la propagació de la informació a tots els racons del món. Per tot això, les paraules vinculades a aquesta pandèmia són un exemple paradigmàtic de les transformacions que solen patir els termes quan el seu ús i la seva circulació s’eixamplen. Però com ha repercutit aquesta situació en els més joves de la societat? Com han assimilat l’allau de paraules especialitzades que s’han difós fora de les esferes dels experts?
Rosa Estopà ha aconseguit aplegar un extraordinari grup d’autors de diversos camps amb un objectiu concret: examinar els imaginaris que la pandèmia ha generat en els nens i els adolescents a través de 22 termes, com ara coronavirus, distància social, aïllament, mascareta o quarantena. Els nens i els adolescents, com sabem, han estat molt afectats per la pandèmia, tot i que les seves veus, idees i experiències a penes s’han tingut en compte. L’originalitat d’aquest llibre rau en el fet que comparteix les definicions descriptives dels mots més representatius de la pandèmia de covid-19, així com els dibuixos corresponents, que han elaborat alumnes de Primària i Secundària durant el 2022. Aquesta informació és tan valuosa com bella, alhora que és transparent i incisiva, ja que permet explicar els imaginaris dels menors després de l’experiència vital d’haver viscut la primera pandèmia del segle XXI.
