Molt homes i dones, en funció de la posició social en la que neixen o viuen, tenen més problemes de salut o pitjor accés als recursos en salut. Són les desigualtats socials en salut. Homes i dones, procedents de diferents contrades, han de migrar a zones diverses, on sovint el seu dret d’accés a la salut queda subjecte a d’altres condicionaments socials. Algunes persones, a través d’itineraris i circumstàncies socials diferents, i en els darrers temps de crisi, amb especial escarni, es veuen abocats a l’exclusió residencial i el «sensellarisme». Totes les dones, nascudes en una situació majoritàriament patriarcal, es veuen exposades a discriminacions diverses i algunes d’elles, enfrontades a graus diversos de la violència masclista. La violència de gènere és avui un autèntic problema de salut pública.
Algunes persones desenvolupen malalties mentals que la societat i el propi sistema sanitari no tracta com tantes altres malalties físiques. La malaltia mental persisteix estigmatitzada i amb dificultats vàries per a la seva prevenció i atenció en salut. En els darrers temps, la realitat de la drogodependència, alenada per mercats opacs i de fort consum, ha anat penetrant de forma especialment cruenta en persones i grups emplaçats en contextos de vulnerabilitat social. L’addicció qüestiona seriosament la seva salut. Igualment, moltes persones en el nostre entorn presenten graus diversos de discapacitat que els introdueix en el camp de la diversitat funcional. Les necessitats i recursos d’atenció en salut, així com l’accessibilitat en la vida quotidiana són encara reptes pendents per a les nostres comunitats.
La salut conculcada és el breu compendi de totes aquestes situacions que tenen darrere tants éssers humans amb necessitats en salut inadequadament satisfetes.
