Estem al segle XVIII, apoteosi de la Il·lustració i del Segle de
les Llums. El vitriòlic Voltaire creia en les virtuts de la raó, la
ciència i l'art com artífex del progrés civilitzatori. L'explosiu
Rousseau sostenia que tals factors arruinaven la llibertat i la
inocència de l'home, vinculat a les pautes de la natura. Que
una conversa sobre l'escenari entre dos filòsofs mantingui
durant 1,5 hores enganxats a les seves butaques als espectadors
del teatre condueix a una reflexió: no serà que la filosofia
no és tan avorrida com es diu?, De veritat que la filosofia
és supèrflua i improductiva com molta gent sostè? L'obra
Voltaire/Rousseau. La disputa, interpretada per Josep Maria
Flotats i Pep Planas, suposa un repte perquè no és habitual
veure la filosofia convertida en matèria prima d'una
obra teatral i a dos filòsofs como els seus protagonistes.
