Els habitants d02019;aquesta terra, del cel en diuen pare, de la terra,
mare. Les muntanyes són la llar dels seus avantpassats i els
boscos i rius ho són dels esperits que habiten entre els homes.
Ells són els tuvinians i la seva terra és coneguda des de temps
immemorials amb el nom de Tuvà, al bell mig de Sibèria. La
cultura i la manera de viure dels tuvinians no l02019;han definida ni
els imperis ni les dinasties, sinó que ho han fet el vent que assola
l02019;estepa i les neus perpètues que cobreixen les muntanyes, la
frondositat de la taigà i l02019;eixarreïment del desert. L'han definida
també els animals salvatges. L'os, que els tuvinians tenen per
ancestre, el cérvol, que prenen per germà, l02019;àguila, que els guia
en les seves rutes infinites o el llop, que els uneix com a poble. I
també encara, el bestiar dels seus ramats: els cavalls i els camells,
els iacs i, naturalment les cabres, les vaques, els xais o fins i tot
els rens, dels quals encara moltes famílies s02019;alimenten perquè
continuen el seu estil de vida tradicional.
En Gerard Canals va aprendre a cantar el Khöömei, un estil
de cant tradicional tuvinià. El 2022 va guanyar un premi al IV
Festival internacional etnomusical de Khöömei al centre d02019;Àsia
i va fer amistat amb molts tuvinians que li han explicat totes
aquestes llegendes i rondalles que us oferim a Contes de Sibèria
