MIRADES A LA LLENGUA CATALANA

Vet aquí unes mirades que abracen perspectives diverses de la llengua catalana. Unes van dirigides a la seva variació en funció de l’espai o a la rica proliferació lèxica de certs conceptes, com el de ‘blasfemar’, o a la productiva creativitat popular en matèria paremiològica. Unes altres s’endinsen en la foscor originària de certs noms botànics per obrir-hi escletxes de llum o delaten el deute de la terminologia científica a la creació dialectal. Unes altres analitzen els esforços prefabrians per tal d’emmotllar els parlars col·loquials en un model estàndard o percacen les causes de l’alternança sonora/sorda de metge/metxe del català oriental. Un festí lingüístic per als professionals de la llengua però també per als qui la parlen i l’estimen.