El 14 de setembre de 1940, 532 dies després del final de la Guerra Civil espanyola, José Celda va ser afusellat pel règim franquista juntament amb onze homes més a la part del darrere del cementiri de Paterna, a València, i els van enterrar tots junts en una fossa comuna. Més de set dècades després, i un cop passada una llarga travessia pel costat fosc d02019;un país acomplexat pel seu passat, la Pepica, la filla d02019;en José, una anciana ja octogenària que tenia vuit anys quan li van matar el pare, aconsegueix per fi localitzar i recuperar el cos del seu pare per retornar-li la dignitat.
En la batalla personal de Pepica Celda contra l02019;oblit va ser decisiu el paper de Leoncio Badía, un jove republicà que havia sigut condemnat, temps enrere, a treballar com a enterramorts en el cementiri del seu poble. Jugant-se la pell, en Leoncio, un home obsessionat pel sentit de la vida i l02019;ordre de l02019;univers, va col·laborar durant anys i en secret amb les vídues dels represaliats de la guerra per identificar-ne els cossos, donar-los sepultura de la manera més digna possible, localitzar-ne les fosses i amagar-hi missatges, convençut que algun dia algú els podria treure d02019;allà.
Paco Roca viatja al passat amb 'L02019;abisme de l02019;oblit' i recupera, amb Rodrigo Terrasa (que fa una tasca important de documentació i d02019;aportació d02019;idees), la història real d02019;en Leoncio i en José, exemple de les desenes de milers d02019;espanyols que van ser represaliats de manera salvatge després del final del conflicte a Espanya. Però també acompanya Pepica Celda en un laberint esgarrifós que intenta desentranyar les misèries d02019;un país obsessionat a menysprear la seva memòria.
