Escric el teu nom: una història d'amor i llibertat -Aquella xiqueta de veu vellutada el meravellà. Els seus ulls, grans i foscos, eren bellíssims: emmarcats per un traç negre ben dibuixat, desprenien una mirada intel.ligent i sensible. De cap manera volia perdre de vista la seva expressió. Havia de buscar algun motiu per mantenir la conversa, per descobrir com era. Remenà dins el sarró, i feu soroll de cel.lofana: -Mira, has estat mai a París? -va preguntar mentre li mostrava un cromo descolorit, de color rosa i blau verdós-. Ara mateix me n'hi aniria, a respirar llibertat. I fent petar els dos dits de la mà, va llençar-li al vol una xocolatina: -A això sí que no em podràs dir que no. Paraula del Gabriel."