Entre la massa de manuscrits inèdits que Josep Iborra (1929-2011) va deixar a la seua mort, n'hi havia una part que destacava de la resta perquè estava ordenada i col·locada en un prestatge de la seua biblioteca: un conjunt de quaranta-set quaderns, de diferents extensions i grandàries, numerats i datats per any. Amb el quadern número 6, del 1965, comença el diari que Josep Iborra va escriure de manera regular i sostinguda fins al 1977. El Diari 1965-1977 sorprén per la seua unitat. A mesura que el diari avança, hi pren cada vegada més pes la reflexió assagística que li suggereixen les seues lectures, però no es perd mai l'impuls inicial de fer servir l'escriptura com una manera de donar-se forma i de posar-se en forma, d'entrenar-se moralment i intel·lectualment. La reflexió sobre la seua situació personal s'entrelliga d'una manera indestriable amb la reflexió sobre la literatura i el món de les idees. En aquest diari hi ha mostres excel·lents de crítica literària sobre els grans escriptors i crítics literaris europeus, així com assaigs sobre la historia cultural europea o el paper dels intel·lectuals d'arrel humanista perduts o desorientats entre la cultura científica i la cultura de masses.