La fi d'un mon es un conjunt de relats sobre la Mallorca interior que encara serva costums i tradicions que s'estan acabant i sobre el proces de canvi. La "Mallorca profunda" l'anomenen alguns, probablement uns urbanites, que no saben exactament que es. Els dialegs i les situacions que es presenten volen reflectir aquesta mescla desigual d'un mon que s'acaba, engolit per una societat nova. Per aix6 es la fi d'un mon. Pero les tematiques d'aquests escrits son de cada pic mes homogenies per tot arreu. Ja costa, per no dir no n'hi ha, trobar aquelles reliquies que ens feien aixecar les celles i ens feien sentir corn quan erem infants. La plenitud dels records de la infancia s'ha acabat, es, per tant, la fi del mein. La Mallorca que romania amagada i de la qual encara era possible trobar algun retail, ja no es ni profunda, ni es la Mallorca que haviem viscut. Es una cosa nova que la recorda, ara ja forma part del mein estandarditzat: gent parlant moltes llengiies, xarxes socials, consum global, valors televisius i... fora vila que es envaida pels xalets i pels ullastres i, la que queda, llaurada per maquinotes