Els vuitanta-set cants que conformen els Himnes Òrfics han estat tradicionalment atribuïts a Orfeu, personatge de la mitologia grega clàssica que amb les seves extraordinàries dots musicals i el seu cant seduïa el cos i l’ànima de qui l’escoltava. Els Himnes Òrfics s’adreçaven a elements de la natura i l’univers i invocaven els deus per tal que els fos concedit el benestar i la pau d’esperit.
Els Himnes posen davant del lector tota l’exuberància i esplendor d’un món no domesticat, engalanat amb un paganisme no regulat, el bell rastre d’èpoques anteriors on encara no s’havia establert la regulació religiosa per mitjà de l’escriptura. Expressen, tanmateix, l'exuberància, la bellesa i la meravella d'un món no contaminat encara per la mirada racional i suposadament superior de «l'home modern». Aquest món no desxifrat racionalment és un món màgic, fastuós, ubèrrim; és a dir, la pura celebració de la joia dels sentits.
«La resta és temps i dedicació, sempre des de la submisa admiració per uns textos, els Himnes Òrfics, i una llengua, el bell català amb el qual he après d'estimar el món que ens envolta. El resultat final són aquestes interpretacions dels Himnes Òrfics que oferim als lectors i a les lectores i que volen ser, en definitiva, un modest homenatge al món grec arcaic, tothora sumptuós i florent, i també al nostre català, delicat i arrauxat, i alhora, exquisit i vehement.»
