Els poemes aplegats en aquest llibre, Un sorollet de claus, escrits durant els deu darrers anys, estan amarats -com afirma Jaume Huch en l'epíleg- "pel sentiment de l'absència de la persona estimada, transfigurada, però, en presència, fins al punt que una pèrdua tan sentida revesteix la poeta de solitud i, al mateix temps, de companyia -d'aquella inefable companyia que ens fan les persones que físicament ja no són entre nosaltres, però que al mateix temps hi són sempre, fins al punt que el seu record esdevé una presència viva".
