Aquest poemari fou mereixedor del Premi Miquel Martí i Pol perquè, tal i com va expressar el jurat del premi, "el poemari aconseguia fondre pensament i poesia, d'una manera, alhora profunda i senzilla. El poeta composa un conjunt de poemes que parlen del pas del temps, de la nostra pressa quotidiana, de les coses perdurables: de l'amor i del reexir."
