«Vaig començar a escriure En sordina abans de qualsevol altre llibre meu publicat i com a terç integrant d?una trilogia, tal com consta en la nota preliminar de Rés a mida. Des de llavors l?he abandonat, l?he reprès, n?he eliminat versos i n?hi he afegit de nous, els he oblidat llargament i hi he tornat. De manera que a l?escriure?ls i reescriure?ls tinc la sensació que hi han fluït i confluït diversos llibres o simplement esbossos. Sense donar-lo mai per acabat...»
(M. Dolors Coll Magrí, introducció al llibre).
Riba, jonc, canyís. / Airecel rere aquest aire / que em xiula a les tiges.
A mossecs els besos / el ros borrissol commouen. / Aurèola arreu.
