Dies de memòria (1938-1940) és el dietari d'un mestre, encara adolescent, abocat a exercir la docència en els anys més durs i violents del nostre segle XX. En plena guerra civil, molts homes havien deixat els seus llocs de treball per anar al front, i Joan Triadú, quan tenia només setze anys, es va encarregar de l'ensenyament d'un grup de nois i noies a Granollers. I en va fer un deure i un compromís històric viscut intensament. Els seus records i vivències ajuden a completar un dels episodis més importants del nostre passat històric recent, perfilen el retrat d'una generació que va créixer abans d'hora i ens mostren les beceroles d'aquest mestre que ha va ser sempre Joan Triadú.