Totes les civilitzacions s'han enfrontat amb problemes similars, però el nombre de variables amb què han construït les solucions ha fet divergir les seves trajectòries. A poc a poc, des d'uns inicis prehistòrics en què ja s'insinuaven tendències pròpies, els xinesos van anar modelant el seu territori -esculpint terrasses, canalitzant rius i drenant maresmes-, van trenar un teixit social -basat en una zarza de lleialtats familiars i d'obligacions ètiques que acabarien convergint en la figura imperial-, i van articular un món de creences i de sensibilitats en el qual la importància religiosa conferida als avantpassats tendia a desdibuixar la línia entre els vius i els morts. Dolors Folch ressegueix d'una manera amena i documentada la construcció de Xina, des dels seus inicis fins al gran imperi Han, contemporani del romà, punt culminant d'un llarg procés que va convertir un territori heterogeni i vastíssim en una entitat única i plenament diferenciada respecte totes les altres del món antic.La construcció de Xina és una introducció magnífica a la civilització xinesa, un llibre fundacional per als estudis de sinologia a casa nostra.
