Thérèse Raquin, la primera novel·la important de Zola, on aplica per primer cop el mètode científic a la narració, va provocar una autèntica histèria col·lectiva entre els crítics literaris de l’època. En ser qualificada de “pornografia”, i atacada fins i tot pels seus col·legues més pròxims, Zola en va escriure un prefaci en la seva defensa que és al mateix temps un apassionat atac a la miopia intel·lectual. Ens diu: ”Només he tingut un desig: donats un home potent i una dona insatisfeta, buscar en ells l’animal, no veure en ells més que l’animal, llançar-los en un drama violent i anotar escrupolosament les sensacions i els actes d’aquests éssers. Senzillament, he fet sobre dos cossos vius el treball analític que fan els cirurgians sobre els cadàvers”.