Després del dietari Molles per no perdre’m, el Jesús M. Tibau ha quedat atrapat per la màgia de la realitat, per l’espectacle de la vida en tot el seu esplendor, sense artificis, sense condiments. Ha reforçat la capacitat d’observar, d’escoltar, de sentir. Especialitzat en relats breus, continua gaudint de les sorpreses que el món li prepara, però ja no necessita de la fantasia per embolicar-les, i ens les mostra amb tota la seva essència, amb el filtre d’una mirada curiosa, emotiva i reflexiva.
El seu fill, i tota la càrrega emocional que representa, és un bon mestre per descobrir la part més tendra de la vida. Ja es convertí en un dels “personatges”de l’anterior dietari, però en Per no perdre’m les molles n’és el gran protagonista.
Pròleg a càrrec de Salvador Macip. Més informació sobre el llibre, al bloc del JM Tibau.
