L’autor no hauria considerat mai la possibilitat de parlar sobre la seva mare. No podia imaginar un tema més inadequat per fer-ne literatura. La Rosa era una dona trista i avorrida amb qui, a més, no s’hi avenia gaire. Però tot va canviar quan el maleït diagnòstic ho va trasbalsar tot: alzhèimer. Va ser l’inici d’una cursa contra el rellotge, ja perduda abans de començar-la, per intentar rescatar els records d’aquella dona menuda, òrfena de ben petita, que havia patit una guerra, s’havia casat amb un home al qual no estimava i havia criat tres fills. Havia tingut sentit la seva vida? És molt difícil d’escatir quan noranta anys només abasten per omplir un grapat de fulls.