Malgrat que el país i la gent ens hàgim fet a partir de la nostra relació amb l'aigua, la història de l’aigua a casa nostra és sobretot encara una història inèdita. De l'aigua, a l’Empordà històric, encara són molts els que en diuen “aiga”. Estancada en gorgues, llones, estanyols o aiguamoixos i en tants altres noms de les aigües mortes; viva, en els reixorts, en el Ter, el Daró i tants altres rius, torrents, comalades, recs i rieres que baixen de les Gavarres o de tantes altres muntanyes costaneres o del rerepaís, sovint aquesta aigua trenca motes, cursos i lleres, inunda camps i terres planes, i deixa el país “enaigat”. Enaigats va de tot això. De la gent i de l'aigua, els dos grans protagonistes de tot el que ha passat i de tot el que se n'explica, llegendari o no. Recull, d’una tirada, el caràcter, la relació amb la terra, la memòria, les fantasies, la pell i la toponímia del país. Enaigats és també el fang de la història.
