Un dia comença a ploure i no atura. Passen setmanes, mesos.
Quant trigarà a desaparèixer el món? Però l’aigua no s’ho
emportarà tot. Ciutat Antiga seguirà en peu i esdevindrà una
capital inesperada i incòmoda al nou poder. Rel Santandreu,
l’Estudiant, s’ha criat als túnels de vidre on el món es va
refugiar de les epidèmies que seguiren el diluvi. Descobrirà
l’arbre gegant, la casa de l’avi i el seu jardí impossible, una
mar de teulades i l’exèrcit d’infants descalços que les habiten.
Un món que la doctrina oficial deia que s’havia fos
en la pluja. A partir de la distòpia, l’autor fila fets històrics
reals que convertiran la seva ciutat en la darrera. Una ciutat
poblada per gent obstinada, hermètica i somiadora que
molt abans de la Gran Pluja ja se sabia única.
