A vegades, l'atzar es creua en el nostre camí i un document que ha dormit oblidat prop de noranta anys ens posa davant dels ulls tot un món. El diari personal de Mercè Julià arriba a les mans dels autors per explicar-nos en primera persona una vida atrapada en una biografia. La jove, a punt de celebrar els 18 anys, plena d'expectatives i de joia vital, entra en una etapa d'insatisfacció i incertesa, conscient de l'arribada de l'edat adulta i del pas inexorable del temps, i de les limitacions que les convencions de la seva època i de la seva classe social imposaven a les dones. Vides viscudes, llocs, anhels, projectes tan sols embastats, barcelonines del primer terç del segle XX, amics, una ciutat preparant l'Exposició Internacional, i també la seva estada al mas La Sabatera, de Montblanc, i un viatge a Mallorca. A través de les pàgines escrites fa cent anys revivim les experiències de les nostres àvies, i copsem les seves raons i les opcions que la vida els oferia. «A dalt al terrat, a on vaig pujar, apoiats els colzes a la barana, contemplava sense veure, enllà... d'enllà. Haguera volgut volar, ser aucell, fondre'm.» Barcelona, 22 de gener de 1918