Et trobes en una habitació anònima, desproveïda
d’ecos i d’ombres. Aquí dins no hi ha res que pugui
enterbolir la teva mirada. Els hotels són així. Quan
un hoste se’n va, el personal de neteja s’encarrega
d’eliminar-ne qualsevol vestigi de l’estada. Escombren
paraules, esborren gemecs i espolsen els fantasmes,
els quals opten per desaparèixer-hi per lliscar
cap a temors més favorables. Què hi fas, aquí? Quan
hi has arribat? Es podria dir que l’habitació és inèdita,
que l’han construïda exclusivament per a tu, perquè
la decoris al teu gust, perquè l’atapeeixis de records
o hi amunteguis nits d’insomni pertot arreu. Sí, els
hotels són així. Tenen quelcom d’hospital o de presó.