«Per què ballo? Sovint m’han fet aquesta pregunta. I no sé trobar-hi una resposta concreta. Des de ben petit que m’agradava ballar. Em transportava a un estat de plenitud. De felicitat absoluta. I aquests sentiments han crescut a mesura que he anat aprenent a ballar i a expressar-me a través de la dansa. Les cames se’m transformen en una mena d’ales que em permeten volar. Sí, seria això. Un ocell que vola, lliure, sense fronteres, per damunt de l’escenari».
Un nen. Un somni. Un talent innat.
El Guillem Cabrera balla des dels dos anys. A tota hora i a tot arreu. El seu entusiasme va convèncer els seus pares de fer-li un regal molt especial: inscriure’l a les proves d’accés de l’escola de dansa més prestigiosa del món: la Royal Ballet School de Londres. I, d’una manera inesperada, amb només onze anys el Guillem va ser un dels dotze nens escollits, d’entre més de cinc-cents d’arreu del món. El somni s’havia fet realitat. Aquesta és la seva increïble història.
«Li veig una il·lusió enorme, li veig concentració, li veig capacitat de resistir la pressió». Cesc Gelabert, Els matins de TV3
«Un nen que ha fet un pas tan important com haver estat seleccionat per la Royal Ballet de Londres amb només onze anys». Josep Cuní, 8TV
«Com a Billy Elliot, aquesta és la història d’un nen que mostra un gran talent per la dansa i lluita per un somni que acaba complint». Pepa Mañé, Regió 7
«Amb només onze anys i una maduresa que no deixa ningú indiferent, ho té clar: vol ser ballarí. Té les condicions físiques i l’actitud. Però, sobretot, té el do». Elisabet Escriche, Ara
