«¿Per què era viu? La mort com a casualitat i la vida com a condemna. Al Dídac li havia anat d’un pèl. Tothom sabia el cas d’algú que havia estat a punt de morir, però a ell la mort li va tocar quan més egoista havia sigut, quan més estúpid havia resultat per als seus amics».
Ningú hauria dit mai que els primers dies de calor de l’estiu vindrien acompanyats d’una tragèdia. En un instant el Dídac havia perdut els seus tres millors amics. Sacsejat per la notícia, decideix fer cas dels consells del seu pare i marxar a Elx per viure amb el seu padrí. Potser enfrontar-se a la crua realitat d’un sud oblidat l’ajudarà a superar l’angúnia existencial d’on no vol sortir i a guarir la culpa que sent per la mort dels seus amics.
Un brillant debut literari que transmet l’experiència més íntima de la pèrdua, del neguit, la ràbia, els records i la impotència davant la mort, des de la mirada tediosa d’un jove en cerca de respostes.
