El volum comença amb una introducció que vol aclarir, d'entrada, què vol dir "laïcitat", i ho fa a partir de la percepció cristiana d'aquesta laïcitat. De fet, pel que fa a l'evolució del pensament cristià, es tracta de veure allò que, agosaradament, l'autor anomena "profetisme laic", és a dir, una vehiculació del pensament cristià a través de les formes postcristianes d'aquest mateix pensament. El primer capítol del volum ofereix una visió crítica dels esdeveniments de tot tipus que van de finals dels anys seixanta fins a les darreries del segle, posant l'èmfasi en les tres grans crisis de l'època: la crisi del Maig francès, la crisi energètica dels anys setanta i la crisi del món comunista dels anys noranta. Val a dir que l'autor no ha volgut anar més enllà i s'ha aturat a finals dels noranta, la qual cosa fa que la bibliografia que ha consultat, i que consta adequadament en el volum, també s'atura a finals de segle, fora d'alguna excepció d'algun text ja del segle XXI, que l'autor, en una segona redacció del text, ha volgut incorporar. El seguiment de l'evolució del pensament cristià en aquests darrers quaranta anys, exigeix una revisió de la història d'una Església, la catòlica, a partir de la promulgació dels documents del concili Vaticà II, sota el guiatge de Pau VI i de Joan Pau II. El volum fa un seguiment dels "valors cristians" de la literatura, del cinema, de les arts plàstiques i de la música, des de les avantguardes de començaments de segle, amb la qual cosa intenta demostrar els accents que aquests "altres" vehicles del pensament cristià li han aportat. Naturalment, s'imposa una comparació entre aquestes expressions, que l'autor anomena "postcristianes", i les que continuen vigents en altres expressions, diguem-ne, "oficials", i que sovint deixen entreveure l'existència i la vigència d'uns interessos de "croada" d'aquest mateix pensament. Entremig, el pensament dels pensadors més vinculats a la institució, bàsicament teòlegs i filòsofs, obren altres camins, sovint molt poc transitables encara, a través dels quals voldrien "salvar" les essències d'aquest pensament. Aquest darrer intent obliga l'autor a reprendre les dades que havia escrit en el primer volum de la col·lecció sobre l'essència del pensament cristià, tot resumint el camí que aquest pensament ha seguit fins arribar a finals del segle XX. La laïcitat, en aquest cas, comportarà l'arribada definitiva de la pluralitat d'un pensament que ha deixat enrere, no menys definitivament, el pensament únic que s'havia imposat a partir de l'Edat Mitjana.
