La Gran Guerra assola Europa i, en les imponents muntanyes de la costa síria, els turcs inicien l’extermini dels pobladors armenis. Sense poder negar el vincle de sang que el lliga al seu poble, un sol home, Gabriel Bagradian, nascut armeni i convertit en parisenc, planta cara a l’esgarrifós destí que els espera i s’enduu cinc mil habitants de la vall armènia al Musa Dagh, la muntanya de Moisès, per organitzar la resistència. Allà, durant quaranta dies, amb la perspectiva d’una mort gairebé segura, els set pobles de la vall s’erigeixen contra el setge ferotge de l’exèrcit turc.
Aquesta monumental novel·la coral, basada en els fets que van convertir els seus protagonistes en veritables herois, aporta llum a la tragèdia que va patir el poble armeni l’any 1915. La importància d’Els quaranta dies del Musa Dagh no rau només en el singular testimoni d’un genocidi deliberadament silenciat, sinó en la gran bellesa literària amb què va ser escrita l’obra.
Llegida amb avidesa pels jueus del gueto de Varsòvia durant el seu captiveri, aquesta novel·la publicada l’any 1933 continua sent, avui dia, l’única obra significativa sobre el primer genocidi sistemàtic del segle xx. Lluita, resistència i relats personals escrits amb una mestria narrativa indiscutible que s’universalitzen i ens fan viure en primera persona la coratjosa resistència d’un poble contra el seu poderós enemic.
Franz Werfel (Praga, 1890 – Beverly Hills, 1945) és, juntament amb Franz Kafka, Martin Buber i Max Brod, un dels grans artistes de la Viena jueva dels anys vint del segle passat. El 1921 va rebre el premi Schiller i el 1925, el premi Grillparzer. L’any 1929 es va casar amb Alma Mahler. En entrar les tropes de Hitler a Àustria el 1938, van fugir cap a França i van creuar secretament els Pirineus. L’octubre del 1940 van arribar a Nova York i finalment es van establir a Beverly Hills, on Werfel va morir mentre corregia les galerades dels poemes escrits entre el 1908 i el 1945. Poeta, novel·lista, dramaturg i assagista, és l’autor d’una obra extensíssima.
