En l’escenari d’un París bohemi, un noi i una noia molt joves, que viuen sols, Louis i Odile, fan l’«aprenentatge de la ciutat» i, alhora, d’una vida plena d’atzars i d’aventures. Traginen encara la seva innocència i en el seu camí es creuen amb individus singulars, commovedors i interessants, però sovint poc recomanables, que els fan seguir senderes foraviades. En definitiva, però, per trasbalsador i caòtic que pugui ser el fet d’iniciar-se a la vida, amb el temps s’acaba convertint en un bell record de joventut que, finalment, els dos herois d’aquest llibre són els únics a compartir.
«Modiano ha aconseguit el prodigi de crear en la seva narrativa un París intemporal que és part, segons ell, d’“una cosa interior”. O sigui, una “cosa” especifícament modianesca.» R. Saladrigas, La Vanguardia
«Diríem que llegint Modiano entren ganes de tornar a París, de sentir la tardor que ara deu caure pels seus barris i pels bulevards, que tant ha evocat.» David Castillo, El Punt-Avui
