Illa de Skye, 25 de març del 1912
Benvolgut senyor Graham,
Hauria d’haver vist quin enrenou que hi va haver a la nostra petita oficina de correus: tothom va venir a veure com llegia la meva primera carta d’un «fan», com en diuen vostès els americans.
L’Elspeth Dunn no ha sortit mai de casa seva, a Escòcia, a la remota illa de Skye, quan rep la primera carta d’un admirador americà. En David, un estudiant universitari, i la poetessa escocesa entaulen una correspondència en què comparteixen les seves lectures preferides, les esperances més salvatges i els més profunds secrets. I a poc a poc, entre ells sorgirà una amistat que anirà convertint-se en amor.... Però la Primera Guerra Mundial assola Europa i en David es presentarà com a conductor d’ambulància voluntari al front occidental.
Edimburg, 18 de juny del 1940
Ai, Margaret, bonica,
T’ho hauria d’haver dit, t’hauria d’haver ensenyat a blindar el teu cor. T’hauria d’haver ensenyat
que una carta no és sempre una carta i prou. Els mots sobre un full poden anegar l’ànima. Si ho sabessis. La Margaret s’ha enamorat d’un pilot de la RAF. La seva mare, l’Elspeth, li adverteix dels perills d’enamorar-se en temps de guerra, una admonició que Margaret no entén. Després que una bomba sacsegi la casa i que apareguin les cartes ocultes durant anys en una paret, l’Elspeth desapareix. Només una carta queda com a pista sobre el parador de la mare, i la Margaret està disposada a tot per descobrir on ha anat i quina és la veritat sobre la seva família.
