És un llibre important, en què es combinen la reflexió teòrica i els exercicis de lectura de textos que, majoritàriment, són obra de poetes catalans del segle XX. La primera part constitueix una aportació teòrica sobre la construcció del sentit dels textos i sobre la tipologia de les formes de figuració de la paraula poètica. La segona part exemplifica les diverses maneres com els poemes es constitueixen en un discurs que interpel·la el lector i en conformen la consciència lectora. Josep Carner, Josep Pla, Carles Riba, Luis Cernuda, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Narcís Comadira i Pere Gimferrer són els autors en els quals se centra la indagació il·luminadora de Dolors Oller, que se suma al nucli restringit de crítics literaris que han sabut imbricar magistralment l'exercici especulatiu de la teoria literària i la lectura directa dels grans textos del seu temps.
