En el relat que dóna nom al volum, El gambit del diable, un vell jueu rellotger, apassionat dels escacs, que no ha perdut cap partida en divuit anys i un misteriós foraster en juguen una mentre a fora s'ensorra el món en un pogrom apocalíptic, El ritme, el vocabulari, les al·literacions, la fantasia, les reflexions, la fascinació per la revolució i l'amor pels escacs proporcionen un veritable plaer literari. Braun, influït per la idea de convergència de les arts, desenvolupa un estil molt personal, brutal i encès, particularment sensible als ritmes i a les harmonies en què la modernitat més abrandada topa amb motius tradicionals heretats del folklore jueu. És el cas dels relats d'aquest llibre que omplirà de joia tots els amants de la bona literatura.
