La peculiaritat d'aquest escrit clàssic de Theodor Herzl, manifest inaugural del sionisme modern, és que fou dels primers a tractar la «qüestió jueva» com un problema nacional. A partir d'una anàlisi acurada de les causes i conseqüències de l'antisemitisme creixent a l'Europa del seu temps, desenvolupà la idea que l'única manera de superar la misèria i la discriminació, la persecució i les humiliacions del poble jueu era la creació d'un Estat propi i independent, una pàtria que acolliria els jueus de la diàspora i els protegiria. A la realització d'aquesta idea dedicà Herzl la seua vida, i posà en marxa un corrent polític -el sionisme- que finalment, després de grans vicissituds, pogué reeixir amb la fundació de l'Estat d'Israel. Vet ací tant la força com les limitacions d'un text que ha marcat l'època contemporània.
