La intervenció occidental arreu del món s’ha legitimat sempre amb la proclamació i la defensa de valors considerats universals. Si en una primera època s’inspirava en la religió, a partir de la Il·lustració l’universalisme europeu pren un caire més aviat secular i posa l’accent en conceptes com ara la civilització, el desenvolupament i el progrés. El supòsit subjacent és que aquests valors d’origen europeu són universalment vàlids, perquè deriven de la llei natural, revelada o coneguda a través de la pura raó. Tanmateix, com argumenta Immanuel Wallerstein en aquest assaig breu i elegant, es tracta d’una universalitat si més no discutible.
