"Els meus pares, l'Alfred i l'Emily, eren extraordinaris, cada un a la seva manera. El que tenien en comú era una gran energia. La Primera Guerra Mundial els va perjudicar a tots dos. La metralla va destrossar la cama al pare, i a partir de llavors en va haver de portar una de fusta. El gran amor de la mare, un metge, es va ofegar al Canal. Ella no es va recuperar mai d'aquesta pèrdua. He provat de donar-los la vida que haurien pogut tenir si no hi hagués hagut la Primera Guerra Mundial." Doris LessingAls noranta anys, després de tota una vida, Doris Lessing continua enfrontant-se a les ombres del seu passat familiar. Fent un esforç extraordinari i bellíssim per alliberar-se d'aquest llegat, l'autora s'endinsa en les vides dels seus pares tot imaginant la vida feliç que haurien pogut dur si la Primera Guerra Mundial no els hagués ferit irrevocablement, i confrontant la seva vida real amb els seus propis ambivalents sentiments.
