El propòsit d'aquest llibre és ajudar a fer conèixer i estimar el nostre país, com un servei més que gent de la nostra generació presta, bàsicament a les generacions joves, però sense oblidar les que no van tenir ocasió, per raons òbvies, de conèixer-lo perquè oficialment no existia en els manuals docents del franquisme. Es tracta de divulgar allò que han escrit sobre Catalunya historiadors, pensadors, polítics i persones rellevants d'aquí i de més enllà de les nostres fronteres naturals i polítiques, des de la Renaixença fins a la recuperació de les nostres institucions. No pretén ser un llibre exhaustiu: podrien formar-ne part molts més noms dels que hi apareixen i que potser algú hi trobarà a faltar. Però hem escollit un ventall ampli de veus prou significatives per posar en relleu l'evolució mental que va des d'un regionalismo incipient fins a una plena consciència de nació amb voluntat d'autodeterminar el seu futur. I és que, com va dir Enric Prat de la Riba: «Un poble que no sap que ho sigui [...] no és més que un poble a mitges. Un poble que es coneix a si mateix, que té consciència però passiva de la seva unitat espiritual, és incomplet encara. Quan, tenint aquesta unitat espiritual i sabent que la té, vol viure i actuar com a poble, solament llavors és un poble.»[Del "Pròleg" de Josep M. Macip]
