Si hi ha una virtut que sobresurt, de les moltes que té Empar Moliner, és la mirada irònica, distanciada però tendra, de l?escuma dels dies. Les quaranta cròniques d?aquest llibre recullen la visita a un tirador de cartes per esbrinar la supervivència de la llengua catalana, l?anada a un convent on es lloguen minyones sud-americanes, un dinar en un menjador per a pobres o la contractació d?un refugi atòmic. L?ull escrutador de Moliner hi transita amb l?alegria vital de qui no es deixa vèncer per l?adversitat ni l?absurd, o de qui creu que el millor conjur per a la dissort és l?humor.
