En una carta de novembre de 1890, Theodor Fontane diu que la novel·la que està a punt d’acabar de polir és "doblement bona": per la "història" en si mateixa, basada en fets reals, i pel "colorit" nòrdic. Escrita contemporàniament amb Effi Briest, són dues obres especialment complementàries, Irreversible té en efecte un alt interès per la dosi de veritat i bellesa que hi trobem condensada, perquè hi trobem aquella rara simbiosi de "psicologia" i "mite" en què excel·lia Fontane, segons el seu continuador més il·lustre, Thomas Mann.
