La relació de les dones amb el món del coneixement va sovint acompanyada d¿un fort sentiment d¿estranyesa, derivat de l¿aprenentatge que ens desplaça com a subjectes d¿aquest. Correspon a les historiadores i a les professores posar fi a la manca de coneixement de l¿experiència històrica femenina, posant-la a l¿abast de les alumnes i els alumnes. L¿objectiu d¿aquesta recerca és, doncs, trobar les bases de fonamentació de la incorporació de la història de les dones al currículum, i concretar aquesta incorporació en línies d¿actuació didàctica dins del marc educatiu de l¿ESO.
Per assolir-lo, Julia Cabaleiro estructura l¿obra en dues parts complementàries. La primera tracta la coeducació com a marc educatiu general i analitza les línies d¿investigació que consideren els subjectes femenins de l¿educació i les seves interrelacions. A la segona part s¿hi delimita una proposta general de tres línies d¿aplicació de la història de les dones que permetin comptabilitzar l¿estudi dels diferents períodes històrics amb formes diverses de transmissió de la memòria femenina.
Fa anys Virginia Woolf es preguntava quina era la finalitat de l¿educació i quina la classe de societat, la classe d¿éssers humans que aquesta educació havia de procurar produir. Aquesta recerca és, en realitat, la recerca d¿una manera de respondre aquesta pregunta.