La retirada dels nou és el drama de la resistència: nou partisans fugen desesperadament per les muntanyes del Peloponès. Enmig d'una natura àrida i hostil, la fam, la set i la por es presenten de la manera més nua i sòbria, explorant els límits de l'expressió. Una sobrietat que a Blau fosc, gairebé negre Valtinós porta a l'¿útim extrem. El monòleg d'una dona actual que parla amb total llibertat és ple d'evocacions, d'una senzillesa aparent però que amaga, com tots els textos de Thanassis Valtinós la dimensió més tràgica de l'ànima humana.
