Allò que és diferent fa veure la meva diferència,
i aleshores pacto. Després, la meva diferència l?anomeno
complementària, i aleshores dialogo. Pactar i dialogar són
dos processos en la manera de mirar el món. I el món, que canvia
sense parar, m?invita a no tornar a ser el mateix. Això és una cosa
arquetípica, i per això mateix difícil d?agafar, esmunyedissa,
oscil?lant i flexible com la condició d?un gat.
