El pares de l'Aurora l'envien a viure a casa els avis. Ella està enfadada: se sent abandonada, com un paquet que fa nosa. La vida a cals avis és molt avorrida: el telèfon està just al costat de la butaca d'on l'avi només s'aixeca per menjar, no té ordinador, la seva millor amiga està lluny... A més, com que ha de repetir curs, va a una classe de nans malèfics. A poc a poc, però, descobreix que viure allunyada de les seves germanes no és tan terrible; i que si s'hi esforça pot arribar a treure fins i tot bones notes; i que algun dels nous companys no és absolutament insuportable. Així, entre moments d'eufòria i moments de depressió, l'Aurora va tirant endavant.