Antoni Cerdà fou una persona molt pròxima al poder. Nascut
a l’illa de Mallorca, ocupà diferents càrrecs a la jerarquia
eclesiàstica: fou canonge de Mallorca, arquebisbe de Messina,
bisbe de Lleida i cardenal resident a la Santa Seu, a més
d’obtenir nombroses prebendes en esglésies i monestirs
d’arreu de la Corona d’Aragó. Estigué al costat dels papes de
mitjans del segle xv, que arribaren a qualificar-lo de «príncep
dels filòsofs» per la seva gran cultura. També va ser un fidel
servidor del rei Alfons el Magnànim, i una peça clau en la
seva política italiana, tant per la seva influència davant el
papa com per les informacions que feia arribar a la cort reial.
Aquest llibre, fruit d’una intensa recerca en arxius de Catalunya,
Mallorca i el Vaticà, reconstrueix, fins on és possible,
la biografia d’un cardenal mallorquí del segle xv que visqué
durant un període de grans canvis. Sense renunciar als objectius
propis, Antoni Cerdà hagué de moure’s entre els interessos,
sovint contraposats, del papa i el rei.
