La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) va ser una institució governativa formada per la unió de les quatre diputacions, Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Gràcies a l’impuls que li donaren els seus presidents i una societat excepcionalment motivada, es va transformar de base la realitat del país: s’articularen reformes en el camp de les infraestructures i es reforçaren, es crearen o s’empenyeren empreses i institucions adreçades a la modernització, sempre amb Europa de model.
