Les normes i pràctiques que estructuren les interaccions entre assalariats, empresaris i Estat constitueixen l’objecte d’estudi de les relacions laborals. En aquest text, s’aborden les lògiques que en presideixen la construcció social.
En primer lloc, es revisen algunes perspectives teòriques i es presenten els actors socials i les seues formes d’intervenció col·lectiva. Després, s’examinen les relacions entre desenvolupament de les relacions laborals i el funcionament de les economies, i, finalment, s’hi analitza com s’ha configurat el sistema de regulació de l’ocupació a Espanya.
En l’ànim que ha guiat aquest llibre ha estat present una de les preocupacions dels autors clàssics; la necessitat de desplaçar el centre d’interès cap a un tipus de racionalització social que subordina el funcionament de l’empresa a les exigències de les persones i a la lògica d’una societat democràtica.
