La sobtada i intensa crisi financera del 2008 va provocar una reacció enèrgica dels principals bancs centrals
del món, que van entrar en un “jardí desconegut” per mitjà de l’aplicació de mesures extraordinàries
i no convencionals per combatre el que ja es coneix com la Gran Recessió (2008-2014). La compra de
deute públic i privat i els tipus d’interès negatius, però, podrien ser instruments d’aplicació permanents,
quan eren mesures que els bancs centrals havien plantejat com a temporals. Un intervencionisme tan
intens i tan durador en el temps pot provocar efectes no previstos ni desitjats, com ara la generació de
bombolles immobiliàries i de deute i l’augment de les diferències de renda entre classes socials.
A partir de la seva experiència personal des del Parlament Europeu, que li ha permès conèixer bé els
principals bancs centrals del món, Ramon Tremosa explica clarament on som i què podem esperar de la
nova política monetària, més influïda que mai per la classe política i amb una independència dels bancs
centrals amenaçada pel nou autoritarisme polític que emergeix en països com els Estats Units o el Brasil.
